Valenciano. Tema 6. DESCRIU LES TENDÈNCIES MÉS RELLEVANTS DE LA POESIA EN EL PERÍODE QUE VA DES DE LA POSTGUERRA FINS A FINALS DELS ANYS 70.

Tema 6. DESCRIU LES TENDÈNCIES MÉS RELLEVANTS DE LA POESIA EN EL PERÍODE QUE VA DES DE LA POSTGUERRA FINS A FINALS DELS ANYS 70.

El període de 1939 a 1975 coincideix amb els 40 anys de la dictadura del General Franco, des de la fi del 39 de la Guerra Civil española fins a la mort del dictador a 1975. A l’abril de 1939 la guerra es donava per acabada. Amb la fi de la guerra, els nostres escriptors no tenien altres opcions que l’exili, el silenci o l’escriptura del castellà. La dictadura feixista de Franco va suprimir les cultures i llengües castellanes en un exercici d’indolència i d’intransigència. També es van suprimir les llibertats d’associació, d’opinió, de manifesta…etc, de fet molta gent era empresonada o condemnada per les seues idees polítiques. Aquestos fets van trencar la continuïtat de la literatura en la nostra llengua.

Aquesta poesia respon a un estil uniforme. Podem observar tres tendències:

1.  La poesia de tradició simbolista. El simbolisme és una corrent d’origen francés de finals del segle XIX i va influir en els escriptors del segle XX com Josep Carner. Els textos estan allunyats de la realitat inmediata que destapa un predomini de la metáfora i de la imatge i es caracteritza per la valoració de la musicalitat expresiva i l’exigència formal.
2.  La poesia de tradició avantguardista. Representada per Palau i Fabré i Joan Brossa.
3.  La poesía de tradició realista. 

Cap a finals dels 50 les pautes ideològiques i estètiques dels poetes evolucionen al ritme dels canvis socials. Les característiques són:

•          El poeta es considera una persona corrent
•         El text pot tindre qualsevol lector
•         El poeta s’inspira en l’experiència real
•         El text poètic és unívoc i concret, el llenguatge és directe i col.loquial
•         La poesia tracta d’enriquir la persona i d’alliberar-la

a    A la dècada dels 60 se segueix l'estètica del realisme històric i l'abandó de les formes i les temes de la postguerra. És un corrent influyent per la crítica marxista. Els poetes dels anys 60 formularen una nova forma de fer poesia, amb les característiques següents:

•         Desmitificació del poeta. Es consideraven persones normals
•         Allunyament del simbolisme. Pretenien elaborar un discurs realista
•         Preferència pel poema narratiu. 
•         Impiració en la pròpia experiència. 
•         To divulgatiu. Els textos pretenen ser més comprensius.
•         Públic popular.

     La major part de poetes realistes dels 60 abandonà la creació poètica cap al final de la dècada. Aquest final de període es pot identificar per les característiques següents:

•         Canvis estètics: la poesia s'allunya de l'estètica realista.
•         Temàtica: por, mort, angoixa, acte d'escriure...etc, des d'una perspectiva més íntima.
•         Evolució: en els anys 70 la poesia evolucionà de noy cap a postulats simbolistes i formalistes.   

    La poesia dels 70 es tend cada vegada més a l'expresió de la subjectivitat. Obres derivades del Simbolisme i del Surrealisme van influir notablement sobre els poetes valencians del començament de la dècada dels 70. Les característiques del període són:

•        Discurs: Elaboren discurs autònom a la realitat, prescindint de l'anècdota i de l'argument
•        Temàtica: trenquen amb els valors de la tradició cultural, familiar i social.
•        Evolució. S'incorporen a la modernitat
•        Llenguatge: és suggeridor, evocador, imaginatiu i ambigu, carregat de metàfores, símbols i imatges. 

      (APROX: 503 PARAULES)