Valenciano. Tema 12. DESCRIU ELS ASPECTES MÉS IMPORTANTS DE L'OBBRA TEATRAL DE MANUEL DE PEDROLO.

Tema 12. DESCRIU ELS ASPECTES MÉS IMPORTANTS DE L'OBBRA TEATRAL DE MANUEL DE PEDROLO.

Manuel de Pedrolo fou un clandestí en una societat segrestada. Naix en 1918 a L’Aranyó (La Segarra) fill d’una nissaga nobiliària, familia de propietaris rurals procedents de Cervera que s’havia traslladat a L’Aranyó per dificultats econòmiques en la gestió de les seves terres. Naix dins els murs d’un Castell de la inhòspita Segarra, propietat de la familia paterna. Fou un adolescent solitari. El seu pare, advocat, era el president d’Acció Catalana. Al cap d’un any en trasllades a tàrrega. El 1926 comença a anar a escola (Escoles Pies), La seua familia pretenia de noble i això el va marcar: (Palabras 99)

“Jo era un noi que no podía sortir a jugar al carrer i que pràcticament no tenia amics, sobretot perquè no vaig anar al col•legi fins als vuit anys fets; em feien portar els cabells llargs com una nena, la qual cosa no s’estilava pas en aquell temps. […] Tot un seguit de fets minúsculs que de gran no tenen tanta importancia però que aleshores, de nen, t’amagaven l’existència i eren motiu de burla i de patacades.” Per casa seva hi passaven molts llibres: “Tenia accés a la biblioteca d’Acció Catalana. El meu pare n’era el president, a Tàrrega…(Palabras:40)

Recordo que cada dia anava a recollir les publicacions que hi havia a la bústia de l’entitat i les duia a casa, on les llegíem o fullejàvem abans que ell no se les emporés, al vespre, al local del partit. No em faltaven, doncs, ni llibres ni revistes.”

Des de petit es coverteix en un gran devorador de llibres, a la biblioteca del seu pare troba molta literatura española amb obres de Pio Baroja i Valle Inclan. (Palabras 29)

1929. Comença el batxillerat; el 1924 organitza una vaga estudiantil –la primera i única a Tàrrega- i escriu, amb un amic, una obra còmica que estrenen al col•legi.

Fou un adolescent solitari carregat d’expectatives durant la República en una petita capital de comarca.

1935. Escriu els primers poemes. Van a Barcelona a acabar el batxillerat: “vaig baixar a Barcelona a estudiar les dues darreres assignatures que em quedaven penjades del batxillerat i a preparar-me per ingressara a la Facultat de Medicina; volia ser metge, jo, aleshores. Però no vaig fer res de bo. Em baig comprar una gorra de traginer, inmensa, i un mocador de seda, “d’apache”, i em passava el temps per les tavernes dels barris baixos, el “Bataclan”, el “Rodeo”, un local “encantador” del carrer de l’Estrella on sèiem amb el nas clavat a l’empostissat rodó on actuaven les noies… Ja t’ho dic: no vaig fer res de bo. Porser vaig asistir a dues dotzenes de clases i de llibres de text ni en vaig comprar; les pessetes s’esmerçaven en altres coses…”

1937. Fa un curset de capacitació per a mestre per la FAI i és destinat a Fígols-les-Mines. Al cap de poc, va ésser incorporat a l’Exèrcit Popular, a artillería. El 1938 escriu els primers contes.

 El 1939, acabada la guerra, és destinat a Sanitat, a Valladolid on escriu la seva primera novel•la, inèdita i qualificada per ell mateix “de molt dolenta”. Des del primer momento escriu en català, llengua que manté en tota la seva prolífica obra, a pesar de la censura que pateix i les dificultats per publicar que té en els primers anys. De tota manera, aconsegueix, gràcies a la seva constancia i capacitat de creació, ser el narrador més llegit de la postguerra, a pesar que aquest reconeixement popular no coincideix immediatament amb els dels cercles literaris i molt menys universitaris. Llicenciat de l’èxercit de 1941 col•labora amb un amic a una agencia de publicitat, però el 1942, és militaritzat de nou a l’Hospital Militar de Barcelona. 1943, fa d’agent d’assegurances i treballa a un estanc. El 1945 inicia un negoci de fruites amb un amic.

També fa d’investigador privat, ocupació que sovint s’ha relacionat amb algunes de les seves novel•les policíaques i que ell desmenteix, atès que s’havia dedicat només a fer informes sense cap importancia, segons les seves paraules.

En 1946, ja casat i establert definitivament a Barcelona, comença a escriure amb regularitat. Canvia novament de feina, da d’assesor literari, traductor, corrector de textos i altres Feines editorialss. Malgrat tot, continua vivint aïllat dels cercles literaris catalans de la postguerra.

Fou un escriptor de posicions insubornables al llarg de la dictadura franquista. En 1950 publica el seu llibre. En 1952 comença a fer de corrector a una editorial, i el 1953, de traductor. Ha traduït Faulkner, Sastre, Kerouac, RobberGrillety… Publica el primer llibre de narracions El premi literari i més coses.

1954. El col•loca a una agencia d’informació on treballarà ia establement. Guanya el premi Joanot Martorell. El 1955 comença a treballar d’assessor literari, secció anglesa, d’una editorial. 1958 publica a Mallorca, la primera obra de teatre, La nostra mort de cada dia.

En 1963 Director de La Cua de Palla.

Fou un intel•lectual isolat en una democracia avala que, per al nostre autor, desdibuixa clarament les llibertats col•lectives.

Al 1979 és Premi d’honor de les lletres catalanes.

El 1990 Mor a Barcelona. Al seu enterrament, hi asistí la seua muller, la seua filla i un bon amic que arribà tard.

Escriu molt i publica poc.

(Palabras:32)

EL TEATRE DE L’ABSURD

És gènere derivat tant de l’avantguardisme com de l’existencialisme que mostra la inestabilitat que provoca en la persona la falta de racionalitat del món contemporani.

·         Temes. La vida no té sentit després de la destrucció provocada per la guerra.

·         Trencament. Aquest teatre trenca tots els nexes amb l’anterior.

·         Situacions il•lògiques. Els plantejaments escènics, com la vida mateixa, no tenen lógica ni sentit. Els intents per trovar una conducta racional són simples indagacions.

·         Llenguatge poc comprensible. L’absurd reflecteix els contrasentits del llenguatge, les paradoxes de la vida moderna i el pessimisme davant la crua realitat.

Samuel Beckett i Eugène Ionesco van ser-ne els principals representats. Els dos escrigueren les seues obres en francés.

Sorgit de la necessitat d’exposar una situación col•lectiva de repressió, el teatre de Pedrolo, per tal de burlar-se de la censura franquista, despulla el diàleg de qualsevol referencia que permeta localitzar-ne l’acció: les seues paces no tenen ni geografia ni historia, els personatges són símbols o encarnen actituds que l’autor enfronta a situacions límits des d’un plantejament existencialista.

Més que no el qualificatiu que L’ABSURD, Pedrolo reivindicava per a la seua obra el de teatre de L’ABSTRACTE. (Palabras 195)

(Palabras subrayadas: 55)