El ressò que ha tingut la poesia de Miquel Martí i Pol té molt a
vore amb alguns fets que han marcat la seua vida, entre els quals sobreïxen els
següents: el seu lligam al poble nadiu on ha viscut sempre; la seua condició
obrera com a escribent a la fàbrica; les conseqüencies de la malaltia que
contragué, una esclerosi múltiple que des d'aleshores li va impedir de moure's
i de parlar amb normalitat; el compromís del poeta amb la seua classe social i
amb el país…
Va ser un poeta molt pròxim a les vivències de la gent. La crisis
dels valors religiosos del catolicisme intransigent el dugué a replentejar-se
la vida i a obrir-se a la realitat social del seu entorn. Això es reflecteix
molt bé en els seus poemes, que tradueixen el món immediat que l'envolta i que
el coneix tant bé. Martí i Pol contrueix un món poètic com a expressió de les
sensacions humanes: l'amor, el desig i la mort. I tot expressat amb un
llenguatge senzill i directe perquè vol que l'entenga quanta més gent millor.
Per a finalitzar direm que una mostra del ressò social que ha
tingut la seua poesia és que a partir de 1999 es produeix un espontani
reconeixement popular que fa que una gran part dels ajuntaments catalan aproven
de demanar que fos presentada la candidatura de Miquel Martió i Pol a
l'Acadèmia Sueca per al premi Nobel.
(PARAULES: 239)
No hay comentarios:
Publicar un comentario