Tema 16 JOAN FRANCESC MIRA HA REFLEXIONAT EN ELS SEUS ASSAJOS SOBRE LA NOSTRA REALITAT CONTEMPORÀNIA. EXPLICA-HO.
Joan Francesc Mira va nàixer a València, tot iniciada la difícil postguerra.
Acabats els estudis de filosofia, s'incorporà en la vida cultural valenciana, s'organitzava com a protesta democràtica i contra l'opresió del règim franquista. Cal destacar que Joan Fuster va influir en el nostre autor.
Cap als anys 70, començaren a sorgir les seues creacions literàries. Entre els 78-79, també tradueiix obres d'assaig.
A l'època dels anys 70, Joan Francesc Mira escriu la seua primera novel.la "Bon de foc". A més, l'assaig adquireix importància amb els canvis polítics i socials que s'hi desenvolupen. Hi predominen els temes històrics, polítics i nacionals.
A l'època dels anys 80 la temàtica de l'assaig segueix sent la qüestió nacional. En aquesta dècada, el nostre autor va escriure assajos com "Vivir y hacer historia" (1980) o "Població i llengua al País Valencià".
A l'època dels anys 90 Joan Francesc Mira va escriure "Sobre la naçó dels Valencians", on planteja els seus pensaments sobre la questió nacional del País Valencià.
No obstant això, ell defineix els seus articles periodístics com a petits assajos.
Joan Francesc Mira ha sigut un dels noms més representats de la nostra cultura, ja que ha sigut professor universitari, novel.lista, assagista i traductor.
(PALABRAS: 201)
Mostrando entradas con la etiqueta assaig. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta assaig. Mostrar todas las entradas
martes, 15 de mayo de 2012
lunes, 14 de mayo de 2012
Valenciano. Tema 15 VALORA LA REPERCUSSIÓ DE L'ASSAIG DE JOAN FUSTER EN EL CONTEXT DE L'ÈPOCA.
Tema 15 VALORA LA REPERCUSSIÓ DE L'ASSAIG DE JOAN FUSTER EN EL CONTEXT DE L'ÈPOCA.
Després de la Segona Guerra Mundial aquest gènere entra en crisi. Als anys de la postguerra la producció assagística en català es fa des de l'exili. Part d'aquesta producció va ser dedicada a la reflexió sobre les causes i conseqüències de la Guerra Civil. La producció dels 50 al 60 va ser molt important.
Joan Fuster es va donar a conèixer cap als anys 50. Constituí un fet cultural i polític insúlit al País Valencià. Ell, a comparació d'altres autors, es queda al seu país i triomfa dins i fora del País Valencià.
A més, Fuster estimula una opció política "nacionalista" tot plantejant el problema de la identitat col.lectiva dels valencians. Per a ell l'assaig serà un gènere literari "fragmentari", una resposta a la circunstància. El primer assagista fou Montaigne, filòsof francés. A partir d'ell es consolida com a gènere literari.
En un principi Fuster començà a esccriure poesia, però decidí abandonar-la i comença a escriure assajos en català.
Podem mencionar algunes de les seues obres: “El País Valenciano", “Un país sense política”o “Contra Unamuno i tots els altres”.
(PALABRAS: 179)
Després de la Segona Guerra Mundial aquest gènere entra en crisi. Als anys de la postguerra la producció assagística en català es fa des de l'exili. Part d'aquesta producció va ser dedicada a la reflexió sobre les causes i conseqüències de la Guerra Civil. La producció dels 50 al 60 va ser molt important.
Joan Fuster es va donar a conèixer cap als anys 50. Constituí un fet cultural i polític insúlit al País Valencià. Ell, a comparació d'altres autors, es queda al seu país i triomfa dins i fora del País Valencià.
A més, Fuster estimula una opció política "nacionalista" tot plantejant el problema de la identitat col.lectiva dels valencians. Per a ell l'assaig serà un gènere literari "fragmentari", una resposta a la circunstància. El primer assagista fou Montaigne, filòsof francés. A partir d'ell es consolida com a gènere literari.
En un principi Fuster començà a esccriure poesia, però decidí abandonar-la i comença a escriure assajos en català.
Podem mencionar algunes de les seues obres: “El País Valenciano", “Un país sense política”o “Contra Unamuno i tots els altres”.
(PALABRAS: 179)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)